Hay un hueco en medio
Hay un hueco donde nos reunimos
Donde yo termino y tú empiezas

Y lo siento por nosotros
Los dinosaurios vagan la tierra
El cielo se vuelve verde
Donde yo termino y tú empiezas

Estoy en las nubes
Estoy en las nubes
Y no puedo y no puedo
No puedo bajar

Puedo observar pero no tomar partido
Donde yo termino y tú empiezas

Com pocs poden somniar

Impulsiu és un adjectiu que sempre m'ha definit prou bé i que sempre està en pugna o en fràgil equilibri amb l'autocontrol.

Aquest sedàs racional ha aturat experiències que a priori em semblaven necessàries, algunes encara m'ho semblen només que no és el moment de realitzar-les, estic parlant per exemple de viure una temps a l'estranger, passar llargs períodes de temps viatjant pel món, continuar amb els estudis d'humanitats o pertànyer a algun grup amb el que compartir algunes inquietuds que estan latents en mi.

Però d'altra banda m'ha donat la capacitat de persistir en les meves aficions i obligacions, la tenacitat i la constància em defineixen encara més que la impulsivitat i m'han donat la possibilitat de ser un mestre que transmet millor o pitjor els coneixements del seu art però que se sent admirat i estimat per un grup de gent com pocs poden somniar; m'han donat la possibilitat de viatjar pel món fent allò que des de fa cinc anys m'apassiona: Córrer i finalment, m'ajuden a millorar en el desenvolupament de les meves obligacions laborals, gaudir d'elles i guanyar prou diners com per no passar necessitat.
 

Ciutadans actius i responsables

Recordo la celebració per la jubilació de l'Enric Cama com una dia de bona teca i bon beure però sobretot recordo com referint-se a la feina que fèiem amb els i les alumnes del Nicolau Copèrnic, el nostre institut, ens instà a tots els presents a continuar treballant per aconseguir no tant que els nois i noies arribessin a la universitat, que és garantia de res, com perquè esdevinguessin uns ciutadans i ciutadanes actius i responsables. 

 

L'altre dia quan una alumna se'n va apropar per explicar-me que volia canviar d'un grup normalitzat a un d'adaptat argumentant que no era capaç de seguir les explicacions dels professors, que li sabia molt de greu deprendre tant de les ajudes dels companys i que la nota mitjana del seu expedient estava baixant tant que ni a un cicle formatiu podria accedir, em vaig emocionar. Amb el canvi estava disposada a deixar el grup on està plenament integrada, ella, una noia guapa integrant del grup "guai" demanant de forma raonada i molt educadament al seu antic tutor, jo, amb el qual havia tingut alguna enganxada en el seu moment, em va arribar a l'ànima però sobretot vaig veure que la Belén seria, en el futur, una ciutadana activa i responsable, plenament conscient de les seves fortaleses i les seves debilitats.

 

No renuncio a una copa d'un bon ron dominicà

Acabo de mirar la classificació de la II Mitja marató Serralada de Marina i aparec en el lloc quaranta-cinc, no està gens malament si tinc en compte que la meves hores d'entrenament han disminuït en relació a temporades anteriors. Després de cinc anys de córrer ininterrompudament,  cinc anys de no patir lesions importants que m'hagin allunyat de l'asfalt o la muntanya, després de gairebé 100 curses intento que l'entrenament s'adapti al meu ritme de vida i no a l'inrevés.

Ser conscient que podria córrer més i més ràpid em punxa però no tant com per sembrar de més renúncies el camí. 

Des d'un temps cap a aquí he desmitificat una mica les curses, tant és així i només per posar un exemple dir que ara no renuncio a una copa d'un bon ron dominicà el dissabte a la nit abans d'una cursa.

El proper ron me'l prendré a Eivissa que és on tindré la següent cursa.