Impulsiu és un adjectiu que sempre m'ha definit prou bé i que sempre està en pugna o en fràgil equilibri amb l'autocontrol.
Aquest sedàs racional ha aturat experiències que a priori em semblaven necessàries, algunes encara m'ho semblen només que no és el moment de realitzar-les, estic parlant per exemple de viure una temps a l'estranger, passar llargs períodes de temps viatjant pel món, continuar amb els estudis d'humanitats o pertànyer a algun grup amb el que compartir algunes inquietuds que estan latents en mi.
Però d'altra banda m'ha donat la capacitat de persistir en les meves aficions i obligacions, la tenacitat i la constància em defineixen encara més que la impulsivitat i m'han donat la possibilitat de ser un mestre que transmet millor o pitjor els coneixements del seu art però que se sent admirat i estimat per un grup de gent com pocs poden somniar; m'han donat la possibilitat de viatjar pel món fent allò que des de fa cinc anys m'apassiona: Córrer i finalment, m'ajuden a millorar en el desenvolupament de les meves obligacions laborals, gaudir d'elles i guanyar prou diners com per no passar necessitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario