Recordo la celebració per la jubilació de l'Enric Cama com una dia de bona teca i bon beure però sobretot recordo com referint-se a la feina que fèiem amb els i les alumnes del Nicolau Copèrnic, el nostre institut, ens instà a tots els presents a continuar treballant per aconseguir no tant que els nois i noies arribessin a la universitat, que és garantia de res, com perquè esdevinguessin uns ciutadans i ciutadanes actius i responsables.
L'altre dia quan una alumna se'n va apropar per explicar-me que volia canviar d'un grup normalitzat a un d'adaptat argumentant que no era capaç de seguir les explicacions dels professors, que li sabia molt de greu deprendre tant de les ajudes dels companys i que la nota mitjana del seu expedient estava baixant tant que ni a un cicle formatiu podria accedir, em vaig emocionar. Amb el canvi estava disposada a deixar el grup on està plenament integrada, ella, una noia guapa integrant del grup "guai" demanant de forma raonada i molt educadament al seu antic tutor, jo, amb el qual havia tingut alguna enganxada en el seu moment, em va arribar a l'ànima però sobretot vaig veure que la Belén seria, en el futur, una ciutadana activa i responsable, plenament conscient de les seves fortaleses i les seves debilitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario