La meva "muntanya"

El passat dimarts 27 de novembre va ser un dia de pluja intensa, d'aquells dies que als professors d'educació física ens obliga a repensar, per no dir improvisar, les classes. Una partida al joc de matar en un porxo uns, un vídeo a l'aula als altres,... Pel 4rt B, el meu grup, escullí el programa El convidat dedicat al Kilian Jornet. Moltes són les coses d'aquest superhome de la muntanya que m'al·lucinen però en aquesta entrada vull reproduir una part de l'entrevista en la qual li explica a l'Albert Om, el presentador, que a la muntanya sovint li agrada anar sol. Quan l'altre li pregunta el per què, ell contesta que anar amb algú és molt maco perquè les emocions es multipliquen però has d'estar pendent d'aquella persona, en canvi quan hi vas sòl és un moment per trobar-se a un mateix, per escoltar-se, per pensar, per reflexionar sobre la rutina veient-la en perspectiva... 

Dedicar temps a la soledat i el silenci hauria de ser una necessitat bàsica de l'ésser humà, més si cal en  un món on hi ha un excés d'informació capaç de saturar tots els nostres sentits.Trobar la nostra "muntanya" per la que caminar sòls em sembla vital.