Esta es la respuesta de Jaume P. Sayrach, escritor, pensador, ciudadano activo y una persona muy próxima, a un correo que le envíe a principios de septiembre. Leedla porque no tiene desperdicio. (Si alguno de vosotros no entiende la carta por estar escrita en catalán me lo comentáis y la traduzco).

Por cierto Jaume es la primera persona a la izquierda de la foto, los demás fuimos el equipo de redacción de la revista Fòrum grama..

David,

unes lletres per contestar la teva carta.

Què fer? És la pregunta que molts ens posem sovint i que, si intentes respondre, a la vista de la magnitud del problema et desanimes. Són tan grans els canvis que s'haurien de fer, i tan curtes les nostres forces... I, sobretot, el que més desanima -tu en parles especialment, en el teu e-mail- hi ha tan poques persones que siguin sensibles al problema..!

D'immediat -com a resposta a un mateix- hi ha aquell principi dels ecologistes, que també és vàlid per les qüestions socials, pel treball per un món més just: "Treballar localment per canviar globalment el món".

D'entrada, hi hauria la qüestió de donar resposta a la pròpia consciència, en la línia, em sembla, del que m'escrius que et va dir la teva amiga monja. Fes el que sentis i el que et dicti la teva consciència.

Però queda la pregunta d'on fer alguna cosa, i com. Precisament és el que fa temps que demano al Josep Lluís Sánchez (el tècnic de Solidaritat de l'Ajuntament, bon amic, ex-company de Fòrum-Grama). Hi ha gent que té ganes de fer alguna cosa i no sap què, ni on, ni com. I tampoc ens fiem que els ajuts econòmics que puguem fer arribin a bon destí, temorosos que es perdin en mans dels intermediaris.

De camins n'hi haurien. En primer lloc, el del diner. A l'Ajuntament ja hi ha un grup que dóna el 0,7% del seu sou per a obres solidàries. Nosaltres, quan vam promoure un pou a Burkina Faso ens en vam beneficiar. Si la Casa de Solidaritat fes més propaganda del 0,7 i despertés prou confiança en el recte ús dels diners, molta gent ens hi apuntaríem.

Tenir un poble concret al Tercer Món cap on canalitzar l'ajuda és una petita resposta, però que dóna peu a practicar la solidaritat, i a contribuir al canvi global.

Però jo el que veig més necessari i important és la sensibilització de la gent. Fòrum-Grama va ser un intent de crear mentalitat. Queda molt per fer, i penso insistir en crear la plataforma i promoure més mentalitat.

A mi, David, el que em falla és la gent. Sobretot els joves, que estan atrapats pel treball, per la diversió, per la parella.

En fi, és un tema llarg, i cal estona per parlar-ne. Si vols, ens podríem trobar i dialogar.

Jo continuo amb els meus projectes. Ara estic acabant un llibre en què parlo de Santa Coloma i de totes aquestes coses, amb ganes de somoure una mica els esperits. Però sempre amb tan pocs ajuts, amb mitjans tan escassos, que és la pedreta llançada al llac, i que ni sents l'espetec que hauria de fer, en xocar amb al superfície de l'aigua.

Coelho escriu que quan un desitja intensament una cosa és tot l'univers que ho desitja, i que aquest sentiment ha de tenir el seu efecte. Els cristians creiem en l'eficàcia d'aquests desitjos (en podríem dir "oracions") perquè creiem que arriben a Déu, i que d'alguna manera acaba "plovent" .

Bé, amic: que tinguis -que tingueu!- una bona Mercè. I molta pau i alegria, malgrat tot. La vida és bonica, els bons sentiments, que en formen part, també.

Una abraçada,

Jaume P.